el pòster de the jam

A la sèrie pija de la primera cadena els tios van tots amb metxes i la noia és un holograma. El protagonista de The OC -la sèrie es diu així- té un pòster de Jam a l’habitació, i m’ha semblat que un altre dels Ramones. Que trendy! Els Cohen celebren el dia de acción de gracias, miren partits dels Dolphins i van amb descapotables sota el sol. I entre escena i escena els retoquen els tupés. La mare de la protagonista de The OC és igual que la novia del germà petit, que a la vegada s’assembla a la xati de l’avi, que sortia a Neighbours, i que ha arribat de visita inesperada. Quina frivolitat estar parlant d’això.

Podria criticar els titulars dels diaris d’avui. I així intentar emular la weblog del senyor Espasa. Espadas. O com es digui. No vegis com m’agraden les frases curtes. Sí. Podria parlar de política, criticar al Jordi Pujol, buscar solucions a la situació internacional. Podria fer una crida a la pau mundial, recordar que tots som iguals, somiar en un món millor. Podria mirar més enllà, buscar en el nostre interior, evocar John Lennon, que va imaginar que no existia l’infern i moltes coses més, i que una nit, allà pels anys seixanta, va deixar mig mort Stuart Sutcliffe d’una pallissa fatal. Podria fer totes aquestes coses, i moltes més, i és això el que comptava fer. Fins que he vist el poster del Paul Weller a l’habitació del de OC. That's entertainment...