Les persianes més maques i les parets marron, lluny de les presses i lluny del món. Un gran finestral obert al mar, el vent de la tarda i la olor de la nit, i el temps sembla que es para, com quan eres petit.
Che! Que linda foto! Estic començant a escoltar als Zebda en algun racó del meu cervell.
Pac Durán -
Me gusta esta evocación de la infancia. Como no sería capaz de decir nada más poético y emocionante, me limito a tararear para mis adentros "El sitio de mi recreo", del gran Antonio Vega.
3 comentarios
Annie -
marquinho -
Pac Durán -